LAS MALVINAS Y LA DEMOCRACIA EN CATALUNYA

Amb el permís de Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona, reprodueixo íntegrament l'editorial on el Casal s'adhereix a les consultes sobiranistes de Catalunya, a la vegada que els felicito per la iniciativa i pel seu clar posicionament en contra de les normes del govern espanyol.


LAS MALVINAS Y LA DEMOCRACIA EN CATALUNYA.

El Casal Argenti a Barcelona participa activamente en la organización de las consultas democráticas por la Independencia de Catalunya.
Algunas personas nos han preguntado porque nos definimos por este tema, siendo inmigrantes.
Tres respuestas a esas preguntas:

Primera:
El Reino de España a través de su gobierno, firmó el Tratado de Lisboa que relanza la actividad de la Unión Europea, en la cual se definen las islas Falklands, es decir, NUESTRA MALVINAS, como Territorios Europeos de Ultramar, así el Estado español se posiciona OFICIALMENTE apoyando la usurpación Británica de nuestro territorio nacional.
Porque hace esto el Estado español? Entre otras razones, por el petróleo: en Malvinas hay tanto petróleo como el que había al comenzar la producción en Arabia Saudita, y por la pesca, para enviar a su barcos factoría a destruir el Mar Patagonico, ahora que los patriotas somalíes los han sacado a los tiros del Indico. Repsol ya tiene equipos de prospección en Malvinas con permisos británicos.

Segunda:
El Reino de España tiene firmados 62 convenios Bilaterales con la Republica Argentina. No cumple ninguno, pero tampoco los denuncia, eliminándolos, para que los súbditos del Rey Borbón (porque aquí no hay ciudadanos, solo hay súbditos desde 1939) es decir, los españoles puedan usar esos derechos en la Argentina. Un solo ejemplo: un ciudadano argentino tiene que demostrar que no es un delincuente y su patrimonio, además de realizar trámites que cuestan mas de 200 €uros para visitar a sus familias en el Estado español. Así y todo, este año han sido rechazados mas de 800 argentinos en las fronteras del Reino, pese a que la mayoría reunían todos los requisitos. ¿Que debe hacer un español para entrar a la Argentina? NADA, sencillamente debe informar cuanto desea quedarse en nuestra patria.

Tercera:
Empresarios corruptores y criminales terroristas de estado:
El estado español, apoya y protege a los empresarios ladrones que robaron y financiaron la corrupción de los políticos argentinos, como el ahora renunciado ex - presidente de la patronal española, la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, ex propietario de Marsans y de la privatizada Aerolíneas Argentinas, actualmente demandado por estafa en la Argentina y en el Estado español.
TERRORISTAS DE ESTADO: El terrorista Comisario Almirón, fundador de la Triple A en Argentina, un criminal de estado fue protegido por los gobiernos del PP y del PSOE.
Almirón, quien ha confesado ser autor material de 34 asesinatos, participó de los crímenes de Monte Jurra en Euskal Herria, asesoró a Fraga, a Suárez y a Felipe González en materia de seguridad en la Moncloa. Fue contratado por Ruiz Gallardón y así consta en documentación pública. Ahora lo extraditaron a la Argentina, pero en un pacto judicial, se impidió que se lo juzgara por sus crímenes en el Estado español.

DEMOCRACIA EN CATALUNYA:
Estas tres respuestas, entre muchas posibles son suficientes para decidirnos por la Democracia Catalana.
Por esto apoyamos y participamos de la campaña actual para realizar Consultas Privadas y no vinculantes sobre la Independencia de Catalunya. Se trata de un ejercicio de la más pura forma de la Democracia, la que organizan los ciudadanos, de forma libre y en este caso, con rigor exhaustivo.
Además se ser democráticas y rigurosas, en estas consultas se reconoce el derecho al voto de los extranjeros empadronados, sin discriminarnos por la situación legal… lo que hace el Reino de España.
No opinamos qué es lo que se debe votar en los referéndums, pero si llamamos a participar. Ante la disyuntiva de definirnos entre la Democracia Catalana, y la realidad monárquica del Estado español, esta clarísimo, APOSTAMOS POR CATALUNYA!!

Diego Arcos
Presidente del Casal Argenti a Barcelona
PD: sabemos perfectamente bien que este posicionamiento nos causará problemas, de hecho ya nos los esta causando, con insultos y amenazas. No nos preocupan ni nos asustan. Para doblegarnos ante los políticos corruptos, ya nos hubiéramos quedado en Argentina. Sirva esta actitud de lealtad hacia Catalunya, como homenaje a los patriotas argentinos de origen catalán, como Larrea, Mateu, Argerich, Llavallol, Parera, Vicenç López i Planes, Bialet Massé, hasta Mariano Pujadas y Rubén Pedro Bonet.

L'altre dia vaig veure el últims retocs que la meva germana feia a aquest quadre. El resultat és simplement una obra que et deixa amb la boca oberta, com totes les que crea l'artista de la familia. Felicitats i sort amb el disseny per a la portada que t'han encarregat per a una novela !!!
A més, ets professional destacada a Ediciona 2009. Uoooo

Kirguistan és a França o a Europa?

Un parell de videos que demostren el nivell de cultura general dels EEUU. El problema és que dubto que les respostes fossin gaire diferents si les fessin a qualsevol dels nostres carrers.

Atrapa a un duende en Argentina

Atrapa a un duende y lo tiene en una jaula para que sus vecinos lo puedan ver, previo pago de unos pesos, en Chimbas (San Juan).
Según cuentan, "En sus numerosos testimonios, los vecinos, citados por el Diario de Cuyo, de esa provincia, aseguraron que el duende mide entre 30 y 35 centímetros de alto, que tiene "orejas puntiagudas", que "camina de costado" y que "impresiona tanto que da miedo".

Alguno comentó: "ESE DUENDE ES MARADONA, MIRENLO EN LA FOTO, ENANO, GORDO, Y FEO!!!!!"



Ver noticia

Pilar Rahola de gira per l'Argentina

Una petita perla que he trobat al Youtube reprodueix una entrevista a la coneguda periodista Pilar Rahola al canal CN5, durant la seva "gira" per l'Argentina aquest passat Juliol.


M'ha semblat curiosa la manera com la periodista fa un ràpid recorregut a la seva carrera professional i també personal, i com no podia ser d'una altre manera, dóna la seva opinió, sempre rotunda segons la meva manera de veure-ho, a diferents temes de la vida política mundial, i deixa anar algun "consell" als espectadors argentins sobre les institucions del seu païs.
Entre altres curiositats, Rahola expilica l'origen del seu cognom i comenta el primer cop que es va trobar amb el rei "JuanCa".

Alguns mitjans s'han fet ressò de la entrevista, aquest n'és un breu

Les 6 parts de l'entrevista... per a qui tingui temps :-)

Part 1/6
Part 2/6
Part 3/6
Part 4/6
Part 5/6
Part 6/6

Perigord púrpura: Bergerac

En el primer día de la visita al Perigord, sortim per La Junquera i fem uns quants kilòmetres per l'autopista "La Catalane". A l'açada de Narbonne ens desviem en direcció a Toulouse i arribem a Agen. Un cop aquí, abandonem l'autopista i comencem una ruta per les carreteres de la fantàstica campinya francesa. Alts boscos (castanyers a dojo), grans extensions de girasols i flors, moltes flors, fan que els kilòmetres vagin caient sense gairebé adonar-nos-en.

Primera parada important: Bergerac. Aquest encantador poble de la Dordonya francesa és un clar exemple del que el viatger es trobarà si es deixa perdre pels poblets del Perigord púrpura. Bergerac compta amb un bonic i molt ben conservat casc antic format per un conjunt de carrerons que desemboquen directament al riu Dordonya, i que ha sabut integrar els actuals comerços sense trencar amb l'estil de les antigues cases medievals amb entramat de fusta i obertures renaixentistes.

Sorpren la tranquilitat d'aquest poble, no hi ha aglomeracions, hi ha pocs turistes que no siguin francesos, i els del païs sembla que venen a descansar, són respectuosos i educats. La gent de Bergerac, i de la resta del Perigord, són gent molt amable, i tot i que sempre parlen en francès, atenen igual de bé al local com al forani.

Malgrat estem sopant en un dels carrers més amples de la vila, i devem ser prop de 100 persones entre restaurants, gelateria i vianants, ningú crida ni se senten marrecs incordiant. Definitivament, en el tema de l'educació, aquests francesos ens porten força avantatge.

Les amanides que acabem de descobrir fan equilibris per no sortir del plat gegant en que són servides. No podien faltar el paté (deliciós), unes torradetes i uns bons talls de formatge fresc. Ah, i les amanides porten una copa del deliciós vi, que no és el "Chateau Le Clou" que anem buscant sino que, com m'informa una de les cambreres, es tracta del "Moulin de Sanxet", propietat de Marie-Claire Larrue, també de la denominació Monbazillac. M'ha sorprès que "rebaixant-se" de Chateau a Moulin, tingui un gust formidable...ja et buscarem en un altre viatge, Marie-Claire del molí je je je ...

El mercat municipal al centre, la botiga de paté, la de vins i els restaurants són constants en aquests pobles francesos, així com les abundants flors i els impagables productes de la "boulangerie". Les pastetes d'aquests llocs són una perdició encara que es tracti d'un trist croissant... què el vol, de mantega o sense? I el pa.... el que donaria jo per menjar un pa de motlle així de bo cada dia....

No cal dir que Cyrano és el protagonista principal i que es pot trobar en un parell de monuments de la vila, pero sense prendre-li tot el protagonisme sino més aviat integrant-se i formant part d'un bonic i singular poble de l'interior de França.

L'estiu a Martorell o cóm tocar els collons

Mira que n'arriba a fer de calor aquests dies. I no és raó suficient per deixar la neurona quieta i reposada, en algun lloc fresquet? Es veu que no. I és que a Martorell som així, no estem contents si no toquem els collonets ben tocats. Aquests dies l'Ajuntament es dedica a fer obres per tal d'instal·lar uns contenidors de brossa soterrats. No m'agrada la idea però si és pel bé la ciutadania, el progrés i una millor qualitat de vida (jajaja) doncs endavant. I apa, a quarts de nou del matí, comença a taladrar l'asfalt, i excavadores amunt i avall fent forats, i és clar, has de decidir si vols tancar finestres i morir de calor o obrir-les i morir del soroll i la pols.
Doncs avui, després de quatre dies s'anar marejant la perdiu i fer un "boquete" propi d'un aparcament soterrat, l'operari de torn a engegat a prendre pel sac una canonada d'aigua que, causualment, passava per alli.... i tothom sense aigua (de moment ja portem 5 hores així) , ole ole !!!
Jo no hi entenc gaire, però algú del servei d'Aigües no té un mapa amb les canonades del poble? I si enlloc de passar-hi aigua hi passés gas? Tots a prendre pel cul?

És clar que no tot és negatiu, ara tinc una fantàstica piscina d'aigua marronosa davant de casa, potser vagi a fer-hi unes braçades, és que fa una caloooor !!


Impagable el cartell de la peli a la foto, tot i que "Bad summer" hi escauria millor.

A slide about Netherland

Cheat sheets o fulls de trucs

M'encanten les Cheat Sheets. Més d'una vegada m'han sol·lucionat situacions en que no disposava de manuals ni d'accés a Internet per a consultar una guia de referencia. Aquests fulls són una bona recopilació de referencies sobre un llenguatge o tècnica concreta, amb allò que es fa servir de forma més habitual, però que rarament recordem (al menys un servidor).
Aquest enllaç conté un bon recull de diferents cheat sheets, clars i concisos que poden descarregar-se. Ja els porto en el mes llapis usb !!
 

Jugant amb Spotify

Avui comento el meu nou divertimento a Internet: Spotify. Es tracta d'una utilitat que permet accedir i escoltar milers de cançons sense necessitat de descarregar-les al disc dur. Tot i que aquesta virtud pot ésser considerada el més gran defecte, impedint portar la música favorita a altres dispositius (tipus iPod), no ho és per a mi.
Ens permet la creació de llistes de cançons, per exemple segons gènere, llengua, etc... i anar-les engreixant a mida que es van fent troballes.
La modalitat "gratis" inserta alguna falca publicitària cada cert temps, però val a dir que no molesta especialment (això pot evitar-se amb la modalitat de pagament).
Per a que funcioni cal descarrgar la part client i tenir connexió a la xarxa.
Recentment he vist alguns llocs (spotyfilelists) on els usuaris de Spotify publiquen i intercanvien les seves llistes de cançons, molt interessant !!!


Si la cosa no ha canviat, l'accés a l'eina es tramita via invitació. Me'n queden unes quantes, així que si voleu, ja direu !!!

Nit d'Opera Italiana

El passat 25 de Juny vaig tenir el goig d'assistir a la representació de "La Traviata" a càrrec dels solistes de l'orquestra Virtuosi d´Opera di Roma al Palau de la Música Catalana. Solistes, orquestra i cor van oferir un espectacle magnífic, és l'humil opinió d'un neòfit total en el món de l'òpera. Un pot comprovar la sonoritat que ofereixen els materials del Palau, la mínima presencia de teixit a favor de la ceràmica i el vidre permeten que el so reboti constantment arribant a tots els racons del recinte, com explica el personal del recinte durant les visites guiades (molt recomenables).

Fantàstic, repetiré !!

Adeu, vell company de fatigues

Ja està fet. He traicionat un vell amic. El vaig conèixer fa 13 anys, i durant tot aquest temps no em va fallar mai. Sempre era allí quan el necessitava, sempre a punt, mai va una protesta, mai una mala cara, mai un sol retret. Tretze anys i un munt d'aventures, un munt de llocs i experiències que vam compartir plegats. El meu amic no era un "modern" ni anava mai a la última, però sempre em portava on li demanava i mai es queixava, bé, només rondinava quan feia molta calor i la vida ens portava per camins una mica difícils.
Has estat el millor Saxo que s'ha fet mai, tenies sang gallega però els teus 60 cavalls van deixar petjades a terres catalanes i aragoneses. No va haver-hi carretera que el teu cor 1.1i no pogués devorar, tant hi feia la pluja o el gel, que mai em vas fallar. Només els carrers agobiants de la ciutat et feien esbufegar, acostumat com estaves a cavalcar l'autovia Barcelona-Lleida, mostrant el teu geni i aquella mirada felina que em va capturar del del primer dia.
Ara descansa en pau, t'ho has guanyat.

Les "bicis" a Bèlgica

Els belgues aprofiten la uniformitat del seu relleu per anar d'un lloc a un altre amb un mitjà de transport ecològic i sa: la bicicleta. Arriba a sobtar els milers de ciutadans que es movilitzen d'aquesta manera, integrant la bicicleta dins el trànsit normal a les seves ciutats. Automòvils, motos, tranvies i bicis conviuen, aparentment sense massa problemes. És impressionant veure la munió de bicicletes perfectament alineades en els "parkings" públics propers a les estacions de tren (un altre mitjà, què a diferència del nostre, funciona !!). També a l'àmbit rural les bicicletes formen part de paisatge, com es pot comprovar des de les linies de trens que van per l'interior. No és únicament una manera de movilitzar-se, sino que l'han incorporat en els seus moments de lleure, com ara un relaxat passeig en bici pels verds afores de Brujes, un diumenge per la tarda.

De 11 a 5

L'exalcalde de Collbató Xavier Raventós condemnat a cinc anys de presó

L'Audiència de Barcelona ha condemnat Xavier Raventós Ferrer, que va ocupar l'alcaldia de Collbató entre els anys 1995 i 2003 amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), a cinc anys de presó, vuit anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics i una multa de 12.000 euros pels delictes de malversació de fons públics i falsedat documental. La condemna ha estat pactada entre la defensa del processat, la fiscalia i l'acusació...

Declarant-se culpable, Raventós accepta una pena de vuit anys d´inhabilitació i cinc anys de presó, que podran ser commutats si l´inculpat garanteix la devolució efectiva a l´Ajuntament de Collbató dels 76.000 euros sostrets de forma indeguda.

Llegir més i més

Wolfram Alpha

Wolfram Alpha és un servei desenvolupat amb Mathematica que permet fer-li preguntes (de moment només en Anglès) i que contesta d'una manera força interessant, i a vegades, sorprenent. No només conté informació, com si fos una wikipedia, sino que aquesta s'actualitza de forma constant. És molt notable el suport a les matemàtiques, només cal que li poseu una expressió matemàtica i veures què passa.
Com a curiositat útil, els resultats els podeu descarregar en format PDF. Alguns exemples:
És molt lluny Cordoba?
On és Déu?

Yesterday y mañana

CONFIDENCIAL

Fueron jóvenes los viejos
pero la vida se ha ido
desgranando en el espejo

y serán viejos los jóvenes
pero no lo divulguemos
que hasta las paredes oyen

Mario Benedetti

El meu veí és culé.

Tinc un veí que és culé. I m'ensumo que també n'és la seva familia: la dona, les dues criatures i els dos avis. De fet no en sé gaire cosa més del meu veí. Puc dir que és alt i una mica corpulent, que viu en una casa que va fer pintar fa poc, on hi guarda tres cotxes. L'avi dedica força estona a cuidar les plantes, les poda, les rega i diria que fins i tot les hi canta cançons. Ho fa ben d'hora, sobretot a l'estiu abans que el sol apreti. No sé com es diu el meu veí (cal dir que no m'importa massa però), ni a què es dedica, ni quina música li agrada, ni quins llibres llegeix o si pren cervesa, si és que es deixa seduir per aquests petits plaers. El que sí que puc dir és que és català i del Barça, cada onze de Setembre penja la senyera i posa alguna bandera del Barça sempre que el seu equip obté una victòria digne de celebrar.
Ah, i segur que el gosset que tenen fa cabrioles quan el Barça marca un gol !!!

Les banderes del 2-6 al Madrid

Un nen de 10 anys rep l'esborrany de la renta 2008

Diu el lema d'Hisenda que "Hacienda somos todos", i en èpoques de crisis, no se n'escapen de declarar ni les criatures. El millor del cas és que a aquest canarito de 10 anys, li surt la declaració a retornar 100 euros. Quin afortunat !!!

Ampliar noticia

Julio Lagos cambia de emisora

A partir del pasado 25 de Enero de 2009, el periodista radiofónico Julio Lagos vuelve a estar "Despierto y por la calle", esta vez retransmitido por Radio 10 AM. En esta ocasión, hay un cambio de horario: de 2 a 6 de la mañana.
Es impagable la retransmisión del lunes 25 debido a las sorpresas y anécdotas del "primer día", sobretodo en lo referente al que maneja la unidad móvil (problemas con la luz interior, la marcha atrás...)
Se puede acceder al podcast en Web Julio Lagos

Roma: definitiva

Aterrem a Fiumicino a l'hora prevista, sortim de l'avió directament al finger, fa fred. Seguim la manada fins a la sala on recollim l'equipatge. Els passadissos fan olor d'orenga, com tot el país. Ens ensuma el gos-policia-d'aeroport-italià de rigor, també la maleta, mentre el seu amo ens mira de dalt a baix. Sortim. No hi ha cua per agafar el taxi. "Buon giorno. Piazza Barberini. Si, hotel Barberini." Fa sol. Vint minuts llargs per autovia, entrem a Roma per un barri urbà, res no destaca excepte l'estil suicida dels conductors. El taxi agafa un revol, puja per un barri residencial...ens estarà donant una volta per a cobrar-nos més? No, de cop el taxi baixa, creua una avinguda ample i el paisatge canvia. Obrim els ulls com mussols. Tones i tones de pedra marró, unes parets enormes i mil.lenaries ens saluden: és el Palatino!! A partir d'aquí, el taxi entra al tunel del temps. No sabem on mirar. A banda i banda els edificis es fan més espectaculars. Palaus, runes, esglésies, moltes esglésies, moltes. Pujem per la Via del Corso. Hi ha un equilibri quasi màgic entre les construccions. No hi ha estructures modernes, ni grata-cels, ni edificis de vidre, ni massa tecnologia. M'agrada. M'encanta. Arribem. Maletes a terra. "Ciao, grazzie". Som a Roma, ens sentim exultants, impacients per començar a explorar. Això promet!!! Entrem a l'hotel. "Buon giorno...Aviamo prenotato...."