Injecció de moral

Avui necessitava llegir quelcom així per a poder reflotar la meva autoestima com a treballador i desfer-me de la mala llet que m'ha entrat, després d'un "intercanvi d'opinions" amb un client. (Ara només em queda la mala llet arran de la pujada de la tarifa elèctrica anunciada pel govern).

Si el cliente no está satisfecho con tu trabajo es libre de irse y buscarse otra empresa que le preste el servicio y no esperar más de un mes para intentar regatear el precio o desprestigiar lo que has hecho para que trabajes gratis. Si al cliente le parece un precio excesivo lo que le cobras tiene la opción de denunciarlo en consumo o de no volver nunca más a contratarte, pero a lo que no tiene derecho él es a ponerle precio a tu tiempo, tu esfuerzo y tu prestigio.



veure el contingut sencer:

Obsolencia programada

Fantàstic el documental emès per TV3 en el programa Sense ficció sobre la vida útil que els fabricants "programen" sobre els articles de consum.

Es pot accedir a la proposta en PDF que donà lloc al documental.
Es pot seguir al twitter: #ObsolecenciaProgramada

Javascript Date.getYear vs Date.getFullYear

Curiositats del món de la programació informàtica, per no dir altres coses. És cert que sempre cal llegir bé les especificacions de les API, però ja se sap, les presses, la bona fe o altres ingerències no desitjades no ajuden a mantenir els bons costums. L'altre dia em vaig trobar amb un cas que em va fer ballar el cap (com dic per no haver llegit bé) amb el mètode getYear de l'objecte Date, que retorna l'any d'una data.

Segons la documentació:

This returns the year in the specified date according to universal time. The getYear is no longer used and has been replaced by the getFullYear method.

The value returned by getYear is the current year minus 1900. JavaScript 1.2 and earlier eturns either a 2-digit or 4-digit year, for example if the year is 2026, the value returned is 2026. So before testing this function make sure the version about the javascript version.

La punyeta és que el mètode no funciona de la mateixa manera segons la versió de javascript i/o el navegador que utilitzes, de manera que a vegades et pot retornar l'any en dues xifres i d'altres usant-ne quatre. ole!! ole !!

Com bé diu la docuementació, és molt millor usar el mètode getFullYear, i evitar-se maldecaps.

Dirección MAC del móvil

Hoy me he puesto a trastear un móvil Nokia C7 que he canjeado por unos puntos de telefonía. No le he dedicado mucho rato, pero la primera impresión es bastante buena, aunque supongo que sus prestaciones quedarán algo lejos de los iPhone.
En este momento ya le he cambiado el idioma de navegación al Catalán y lo tengo funcionando sin tarjeta SIM, que la necesito para la Blackberry, así que por ahora lo tengo conectado a la WIFI (nada de llamadas, jolines, para ser un teléfono...).

Bueno, vamos a lo interesante. Si queréis usar el móvil con la conexión de la WIFI (siempre que el terminal lo permita, claro), pues hacéis que la detecte, y una vez comunicados hay que introducir la clave de red y voila !!!

Ah, y si en el router tenéis las direcciones MAC restringidas, necesitaréis conocer la MAC de vuetro móvil. Para ello debéis llamar al número *#62209526# desde el móvil y os aparecerá el dato.
Añadiendo esta dirección a la lista de MACs permitidas del router, ya lo tenéis conectado !!!

Quina pudor a Collbató

No et barallis mai amb polítics, i menys amb els que governen, o et pot sortir molt car. Estic cansat de veure reportatges on es veuen "xoriços" reincidents en els seus actes delictius, amb unes fitxes policials llargues com un rotlle de "paper del cul", com els enxampen birlant bitlleteres, bosses pel metro o als comerços, i no passa ni una hora que ja han sortit de comisaria i tornen a delinquir.
En canvi, en Francesc Raset, veí de collbató, s'enfronta a anar a la presó pel fet de mostrar la seva disconformitat amb la política del consistori, durant un ple de l'Ajuntament de Collbató, en mans del PSC. Cert és que llençar una sabata al cap de l'alcadessa no deu ser la forma més civilitzada de protestar; com a conseqüència, aquesta denuncià l'endemà mateix al Francesc al·legant "atemptat a un membre de la corporació local". Ostres, com si la decisió de construir una zona industrial de dubtosa utilitat, a tocar del parc natural, no fos un atemptat en sí mateix. Com si collar econòmicament els veins de les urbanitzacions del terme municipal, a canvi d'uns serveis de merda, tampoc fos un atemptat.
En Francesc podria anar a la presó, els "xoriços" a perfeccionar la tècnica, i els altres "paga i calla".

Podeu signar en contra d'aquesta decisió aquí

¿Cómo lo desea el cliente?

Avui m'ha arribat una imatge que ja coneixia d'un curs de post-grau en direcció de projectes que he fet, i que il·lustra a la perfecció el que normalment passa en la realització de projectes. Durant el curs, es feia un exercici on el profe i diferents alumnes feien el rol de gerent, PM, analista i programador, i s'anava veient com de malament es recullen els requisits i de quina manera es transmetien als diferents actors.

Aquests dies la imatge recupera especial importància en el context d'un projecte que estic desenvolupant. El meu client és un autèntic frontó, no importa el que li plantegis, sempre te la torna, i normalment la resposta no té res a veure amb el que li has preguntat. A més, encarna perfectament el rol de "brown-dispatcher", sempre troba algú a qui encolomar el marronet o una excusa per a justificar la seva inoperancia.
Per acabar-ho d'adobar, no és d'aquells clients que ara volen el cotxe amb dues portes, ara el volen amb quatre, ara de color groc, ara de color "verde bosque", ara esportiu, ara tot-terreny... no no no... el meu client encara no sap si vol una vespino o un fórmula 1, només sap que "ha de córrer".

SQLServer 7 morirà aviat !!! R.I.P.

Seguint la política habitual de Micro$oft d'anar arraconant el productes "antics" fins que es morin de pena, el gegant nord-americà fundat per Gates i Allen, anuncia el final del suport (ah, però encara en tenia??) del lleial SQLServer versió 7, i la daten el proper 01/11/2011.

La bona notícia és que per als nostàlgics d'aquesta versió (poquets en deuen quedar) la migració cap al seu germà gran, la versió 2000, no presenta grans complicacions.
La mala noticia (és Micro$oft, què t'esperaves? ) és que la versió 2000 també té els dies comptats pel que fa al suport, i això ja pot portar més problemes, donat que aquest gestor de bases de dades (amb perdó dels puristes) també té data de caducitat (04/09/2013).

Product	Version	SP	Mainstream Support End Date	Extended Support End Date	Options / Notes
SQL Server	7.0	SP4	12/31/2005	01/11/2011	Technical support ends as of 01/11/2011; options for technical and/or hotfix support after this date: Continue with self-help Upgrade to the latest supported service pack for SQL Server 2005 or SQL Server 2008 or SQL Server 2008 R2 Custom support agreement
SQL Server	2000	SP4	04/08/2008	04/09/2013	Technical support continues till 04/09/2013, yet mainstream (hotfix) support ends as of 04/08/2008; options for hotfix support after 04/08/2008: Upgrade to the latest supported service pack for SQL Server 2005 or SQL Server 2008 or SQL Server 2008 R2 Extended support agreement

A tocar del 29-S

No sóc gaire amic del moviment okupa, penso que hi ha altres maneres de reivindicar problemes com el de l'accés a un habitatge (digne), el dels joves al mercat de treball, etc.. però no deixa de tenir certa gràcia veure una okupació del "Banco Español de Crédito".

Aquest matí passava per davant i em fixava en les pancartes que encara hi penjaven. A un parell de metres, un reporter de "Els matins de TV3" també s'ho mirava mentre es cruspia l'esmorzar.


més info

Apaga, no hi ha res a fer

Un bebé prematuro "resucita" tras dos horas sobre el pecho desnudo de su madre

Kate Ogg es una australiana que tuvo que presentarse de urgencia en el hospital, porque su embarazo, de tan sólo 27 semanas, iba a llegar a término. En el centro hospitalario, Kate dio a luz a dos bebés: Emil y Jamie. y Los médicos consiguieron estabilizar a la pequeña Emily, pero tras veinte minutos de maniobras no lograron salvar la vida de su pequeño hermano, de menos de un kilo de peso.

Una cosa és no donar falses esperances als familiars dels malalts, hi estic totalment d'acord. Entenc que els metges vulguin tenir l'esquena "coberta". Una altre cosa és "dónar a entendre" que no hi ha res a fer, que el pacient no millorarà, que no es curarà, perquè la medicina (o potser els metges) no hi pot fer res. I és clar, si ells no poden fer-hi res (t'ho diuen mentre et miren per sobre l'espatlla, són éssers superiors) llavors res ni ningú pot. O sigui, millor apaga i desocupa el llit, que hi ha més malalts.
En els últims mesos he mirat als ulls d'alguns metges (no diré doctors perquè vés a saber si han fet el doctorat), aquells que volien el llit desocupat, i la seva cara delatava que no entenien les millores que la seva medicina no explicava.

Un país modern

Penosa i quotidiana situació la descrita en l'article "Impunitat i incivisme"de La Vanguardia. Només una cosa a dir als autors del comentaris dels lectors: vigileu a quin poble emigreu, perquè aquest tipus d'incivisme també el patim en alguns pobles.

"es el peaje a pagar...tenemos un único ingreso relevante, el turismo, y de ello depende todo...de una manera u otra,desde el sueldo de los funcionarios, hasta indirectamente tb el de los demás trabajadores y empresas.Yo vivo en el Born y cada dia tengo q luchar por llegar con la compra a casa,entre turistas,perro flautas,músicos de calle,suciedad,ladrones y manteros.Ya me cansé de esperar nada de nadie,entiendo q esto es irreversible,por lo q solo miro de colocar mi piso y HUIR DE ESTA CIUDAD."

Que torni el fred ja!

Vull que torni el fred. Ja n'hi ha prou de temperatures altes, xafogor i sensació de confort (confort??) de 40 graus. Vull tornar a sentir la fresqueta de la tardor i no les picades del mosquit tigre. Vull tornar a veure les fulles com cauen dels arbres i no la calda que cau a plom. Vull tornar a posar-me jerseis de coll alt i no deixar-me la gola amb els aires condicionats. Vull que la humitat torni a les muntanyes i abandoni les meves samarretes.

I que em toqui la loteria, una porrada de milions i poder-me comprar aquell terreny on tinc projectat construir una casa de veritat - i no aquesta porqueria de construccions hispàniques de maons plens d'aire - perque mentre panchitos, moros tocats del bolet i altre xusma incívica pugnin per ser "l'imbècil de l'any", ni que arribi el fred es podrà viure (i dormir) tranquil.

Martorell poble passota

Si hi hagués un concurs per escollir el pitjor poble de Catalunya, Martorell tindria molt punts. Aquest poble fa pudor, i no només són els pixums dels incívics, la brossa acumulant-se al costat del contenidor, sempre fora i mai dins, o les fàbriques que hi ha a les afores, sino que la ferum també prové dels seus habitants. Avui no deixo de sentir a la ràdio el baix índex de participació dels martorellecs a la consulta per la independència del 25 d'Abril: un miserable 12,3% (sobre 22.000 habs.), dels pitjors...
No és excusa que l'endemà sigui festa al poble i es digui que molts han marxat de cap de setmana llarg, doncs el mateix diumenge hi havia molta gent pel carrer. Fins i tot un trenet els recollia i els portava a "la feria, la de lo' cabayito y lo' auto de xoque " (en castellà i amb cert to quillo, així ho diuen els aborígens d'aquesta vila).
Tinc la impressió que el martorellenc, tant el "criollo" com el nouvingut se l'hauria d'estudiar a les universitats. És una mutació, un ésser que ha donat una passa (enrera evidentment) en l'evolució humana, potenciant el passotisme fins a incorporar-lo com a un sentit propi, convertint-lo gairebé en un superpoder. Donéu-li futbol i ja el tindreu content, la resta tant li fa.

Se'ns pixen a la boca i encara diem gràcies. I no hi ha remei.

Campeones

Hi ha dies que són molt durs, i llavors qualsevol tonteria et fa riure una mica...

Un llarg dilluns

Buff!!, va dir ell, i qualsevol semblança amb el personatge de la novel.la de Quim Monzó és pura ficció. Buff perquè només és dilluns i ja busco, allí a la llunyania, si el dissabte treu el cap, però no.
Buff!! perquè no hi ha manera de tancar d'una vegada per totes algunes tasques, que una i altra vegada, reneixen de les cendres, com ho feia el Cuervo, i s'entossudeixen a no quedar-se quietes al 100% dins el project. "Nunca llueve eternamente", en diu a cau d'orella, "pero deja el paraguas cerca...."
Buff!! perquè tot i els meus anys de suport tècnic a l'usuari (no-tecnic), cada cop em sorprenc de com es superen a ells mateixos. Sempre m'he preguntat com és possible què alguns professionals, capaços de realitzar diagnòstics a partir de síntomes més o menys clars sobre éssers vius, éssers alguns dels quals encara no poden ni expressar-se verbalment ni d'explicar què els passa, són tant ineptes a l'hora de descriure de manera planera i senzilla el que surt a una pantalla d'ordinador. Cony, si li dic que escrigui allà on diu 'dirección', per què escriu al cercador? (Em respondré a mi mateix: perquè li surt dels ous).
I Buff!!! perquè ha estat un esgotador dilluns després d'un preocupant cap de setmana en que alguns "niñatos-pajilleros-plens de grans", alies hackers, s'han dedicat a fer-li la punyeta als nostres servidors. Només el sopar de dissabte i la comilona familiar de diumenge han suavitzat un feiner cap de setmana.

Tinc el cervell que ja no respon als intents de reset que li envio, únicament desperta una mica escoltant la secció "Campionat mundial de noms de futbolistes que esclaten a la boca" (David Balaguer ets un freak, però que gran ets) al "Primer Toc" de RAC1, així que plego. Em sembla que això només ho pot aixecar un dels increíbles "biffes de chorizo" que preparen al Restaurante Parrilla Alfonsina (Diputació, 379 - BCN)... al punto, sempre al punto i sense chimichurri!!!!! que segons l'amo "por las dudas te traigo la salsita, pero mejor no le pongas o arruinarás la carne", i millor que li facis cas o la "jefa", sense cap pietat, et cantarà la canya davant de tots els començals.

Ale!!

Si el Sector de la Construcción tuviese que trabajar como los Informáticos.

De part d'una bona amiga, m'arriba aquesta sàtira sobre el mític problema de la recollida d'especificacions previa al disseny de qualsevol disseny informàtic (que per altra banda és aplicable a qualsevol altre àmbit, tecnològic o no). Efectivament, la realitat supera la ficció.

- Hola, buenas, quería una construcción.

- Si, veamos… ¿De qué tipo? ¿Un Chalet? ¿Un bloque de pisos? ¿Un palacio de congresos?

- Pues no lo sabemos. Usted empiece por el chalet y luego si eso ya lo cambia si necesitamos otracosa…

- Pero… oiga… ¿No tiene ustedes documentos sobre el proyecto? Es que sin eso, va a ser difícil hacer los planos…

- Uy no, si tenemos que enseñar la construcción a unos posibles compradores en 5 semanas, no podemos perder el tiempo en esas cosas… Usted pregunte, pregunte…
- ¿Qué uso le van a dar?

- Pues…. De todo.
- ¿Qué capacidad de personas necesitan?

- La máxima

- Oiga, así no vamos a ningún sitio, si no me dice lo que necesita, no podemos hacer nada… Tienen ustedes que detallar sus necesidades o no sabré ni qué materiales comprar, ni qué cimientos poner…

- Mire, no vamos a perder un mes en decirle lo que quiere y que usted se entretenga en hacer los planos, con las técnicas modernas que hay ahora, lo hace usted así como flexible y modular y que se pueda cambiar todo en un pispás si es necesario…
Parece mentira que yo, que no tengo ni idea de arquitectura, le tenga que decir cómo tiene que hacer las cosas … Y por cierto, si nos dice también qué posibles cosas podríamos necesitar para el edificio, cosas que crea que son importantes para nosotros, pues …

- ¿O sea, que quiere que adivine qué van a necesitar?

- Bueno, sí usando las modernas tecnologías supongo que no le será complicado… En fin… ¿Cuánto tardaría?

- No tengo ni idea.

- Algo aproximado…

- Vale 1 ó 2 años.

- Vaya, pues no me imaginaba yo este proyecto de 1 ó 2 años…

- Mire, sin que me diga lo que quiere, sin planos, sin que me diga qué quiere enseñar en ese piloto a sus cliente, … Pues esa es mi estimación.

- ¡Está bien, está bien! ¡Aquí tiene! ¡No ponéis nada de vuestra parte!
- Oiga, esto es un folio en el que pone: “ALGO PAREDIDO A MARINA D’OR”

- Ale, ¡Ya tiene lo que necesitaba! Lo necesitamos todo para dentro de seis meses.

Aniversari d'Antoni Vivaldi

Avui es celebra el 332 aniversari del reconegut Antonio Vivaldi -4 de marzo de 1678- a la, com diu la Wikipedia, República de Venecia. El que pagaria un servidor per poder veure la seva ciutat natal en aquella època.
En fi, sembla que ens haurem de conformar amb la música del mestre, que igual que el carisma de la seva ciutat, mai morirà.

I sense cap altre motiu que no sigui crear tensió entre els més tradicionalistes i els menys, aquí queda la interpretació de la música del mestre que en fa Kyung Wha Chung.