Apaga, no hi ha res a fer

Un bebé prematuro "resucita" tras dos horas sobre el pecho desnudo de su madre

Kate Ogg es una australiana que tuvo que presentarse de urgencia en el hospital, porque su embarazo, de tan sólo 27 semanas, iba a llegar a término. En el centro hospitalario, Kate dio a luz a dos bebés: Emil y Jamie. y Los médicos consiguieron estabilizar a la pequeña Emily, pero tras veinte minutos de maniobras no lograron salvar la vida de su pequeño hermano, de menos de un kilo de peso.

Una cosa és no donar falses esperances als familiars dels malalts, hi estic totalment d'acord. Entenc que els metges vulguin tenir l'esquena "coberta". Una altre cosa és "dónar a entendre" que no hi ha res a fer, que el pacient no millorarà, que no es curarà, perquè la medicina (o potser els metges) no hi pot fer res. I és clar, si ells no poden fer-hi res (t'ho diuen mentre et miren per sobre l'espatlla, són éssers superiors) llavors res ni ningú pot. O sigui, millor apaga i desocupa el llit, que hi ha més malalts.
En els últims mesos he mirat als ulls d'alguns metges (no diré doctors perquè vés a saber si han fet el doctorat), aquells que volien el llit desocupat, i la seva cara delatava que no entenien les millores que la seva medicina no explicava.