Apaga, no hi ha res a fer

Un bebé prematuro "resucita" tras dos horas sobre el pecho desnudo de su madre

Kate Ogg es una australiana que tuvo que presentarse de urgencia en el hospital, porque su embarazo, de tan sólo 27 semanas, iba a llegar a término. En el centro hospitalario, Kate dio a luz a dos bebés: Emil y Jamie. y Los médicos consiguieron estabilizar a la pequeña Emily, pero tras veinte minutos de maniobras no lograron salvar la vida de su pequeño hermano, de menos de un kilo de peso.

Una cosa és no donar falses esperances als familiars dels malalts, hi estic totalment d'acord. Entenc que els metges vulguin tenir l'esquena "coberta". Una altre cosa és "dónar a entendre" que no hi ha res a fer, que el pacient no millorarà, que no es curarà, perquè la medicina (o potser els metges) no hi pot fer res. I és clar, si ells no poden fer-hi res (t'ho diuen mentre et miren per sobre l'espatlla, són éssers superiors) llavors res ni ningú pot. O sigui, millor apaga i desocupa el llit, que hi ha més malalts.
En els últims mesos he mirat als ulls d'alguns metges (no diré doctors perquè vés a saber si han fet el doctorat), aquells que volien el llit desocupat, i la seva cara delatava que no entenien les millores que la seva medicina no explicava.

Un país modern

Penosa i quotidiana situació la descrita en l'article "Impunitat i incivisme"de La Vanguardia. Només una cosa a dir als autors del comentaris dels lectors: vigileu a quin poble emigreu, perquè aquest tipus d'incivisme també el patim en alguns pobles.

"es el peaje a pagar...tenemos un único ingreso relevante, el turismo, y de ello depende todo...de una manera u otra,desde el sueldo de los funcionarios, hasta indirectamente tb el de los demás trabajadores y empresas.Yo vivo en el Born y cada dia tengo q luchar por llegar con la compra a casa,entre turistas,perro flautas,músicos de calle,suciedad,ladrones y manteros.Ya me cansé de esperar nada de nadie,entiendo q esto es irreversible,por lo q solo miro de colocar mi piso y HUIR DE ESTA CIUDAD."

Que torni el fred ja!

Vull que torni el fred. Ja n'hi ha prou de temperatures altes, xafogor i sensació de confort (confort??) de 40 graus. Vull tornar a sentir la fresqueta de la tardor i no les picades del mosquit tigre. Vull tornar a veure les fulles com cauen dels arbres i no la calda que cau a plom. Vull tornar a posar-me jerseis de coll alt i no deixar-me la gola amb els aires condicionats. Vull que la humitat torni a les muntanyes i abandoni les meves samarretes.

I que em toqui la loteria, una porrada de milions i poder-me comprar aquell terreny on tinc projectat construir una casa de veritat - i no aquesta porqueria de construccions hispàniques de maons plens d'aire - perque mentre panchitos, moros tocats del bolet i altre xusma incívica pugnin per ser "l'imbècil de l'any", ni que arribi el fred es podrà viure (i dormir) tranquil.