En el primer día de la visita al
Perigord, sortim per La Junquera i fem uns quants kilòmetres per l'autopista "La Catalane". A l'açada de Narbonne ens desviem en direcció a Toulouse i arribem a Agen. Un cop aquí, abandonem l'autopista i comencem una ruta per les carreteres de la fantàstica campinya francesa. Alts boscos (castanyers a dojo), grans extensions de girasols i flors, moltes flors, fan que els kilòmetres vagin caient sense gairebé adonar-nos-en.
Primera parada important: Bergerac. Aquest encantador poble de la Dordonya francesa és un clar exemple del que el viatger es trobarà si es deixa perdre pels poblets del Perigord púrpura. Bergerac compta amb un bonic i molt ben conservat casc antic format per un conjunt de carrerons que desemboquen directament al riu Dordonya, i que ha sabut integrar els actuals comerços sense trencar amb l'estil de les antigues cases medievals amb entramat de fusta i obertures renaixentistes.
Sorpren la tranquilitat d'aquest poble, no hi ha aglomeracions, hi ha pocs turistes que no siguin francesos, i els del païs sembla que venen a descansar, són respectuosos i educats. La gent de Bergerac, i de la resta del Perigord, són gent molt amable, i tot i que sempre parlen en francès, atenen igual de bé al local com al forani.
Malgrat estem sopant en un dels carrers més amples de la vila, i devem ser prop de 100 persones entre restaurants, gelateria i vianants, ningú crida ni se senten marrecs incordiant. Definitivament, en el tema de l'educació, aquests francesos ens porten força avantatge.
Les amanides que acabem de descobrir fan equilibris per no sortir del plat gegant en que són servides. No podien faltar el paté (deliciós), unes torradetes i uns bons talls de formatge fresc. Ah, i les amanides porten una copa del deliciós vi, que no és el "Chateau Le Clou" que anem buscant sino que, com m'informa una de les cambreres, es tracta del "Moulin de Sanxet", propietat de Marie-Claire Larrue, també de la denominació Monbazillac. M'ha sorprès que "rebaixant-se" de Chateau a Moulin, tingui un gust formidable...ja et buscarem en un altre viatge, Marie-Claire del molí je je je ...
El mercat municipal al centre, la botiga de paté, la de vins i els restaurants són constants en aquests pobles francesos, així com les abundants flors i els impagables productes de la "boulangerie". Les pastetes d'aquests llocs són una perdició encara que es tracti d'un trist croissant... què el vol, de mantega o sense? I el pa.... el que donaria jo per menjar un pa de motlle així de bo cada dia....
No cal dir que Cyrano és el protagonista principal i que es pot trobar en un parell de monuments de la vila, pero sense prendre-li tot el protagonisme sino més aviat integrant-se i formant part d'un bonic i singular poble de l'interior de França.
