SQLServer 7 morirà aviat !!! R.I.P.

Seguint la política habitual de Micro$oft d'anar arraconant el productes "antics" fins que es morin de pena, el gegant nord-americà fundat per Gates i Allen, anuncia el final del suport (ah, però encara en tenia??) del lleial SQLServer versió 7, i la daten el proper 01/11/2011.

La bona notícia és que per als nostàlgics d'aquesta versió (poquets en deuen quedar) la migració cap al seu germà gran, la versió 2000, no presenta grans complicacions.
La mala noticia (és Micro$oft, què t'esperaves? ) és que la versió 2000 també té els dies comptats pel que fa al suport, i això ja pot portar més problemes, donat que aquest gestor de bases de dades (amb perdó dels puristes) també té data de caducitat (04/09/2013).

Product	Version	SP	Mainstream Support End Date	Extended Support End Date	Options / Notes
SQL Server	7.0	SP4	12/31/2005	01/11/2011	Technical support ends as of 01/11/2011; options for technical and/or hotfix support after this date: Continue with self-help Upgrade to the latest supported service pack for SQL Server 2005 or SQL Server 2008 or SQL Server 2008 R2 Custom support agreement
SQL Server	2000	SP4	04/08/2008	04/09/2013	Technical support continues till 04/09/2013, yet mainstream (hotfix) support ends as of 04/08/2008; options for hotfix support after 04/08/2008: Upgrade to the latest supported service pack for SQL Server 2005 or SQL Server 2008 or SQL Server 2008 R2 Extended support agreement

A tocar del 29-S

No sóc gaire amic del moviment okupa, penso que hi ha altres maneres de reivindicar problemes com el de l'accés a un habitatge (digne), el dels joves al mercat de treball, etc.. però no deixa de tenir certa gràcia veure una okupació del "Banco Español de Crédito".

Aquest matí passava per davant i em fixava en les pancartes que encara hi penjaven. A un parell de metres, un reporter de "Els matins de TV3" també s'ho mirava mentre es cruspia l'esmorzar.


més info

Apaga, no hi ha res a fer

Un bebé prematuro "resucita" tras dos horas sobre el pecho desnudo de su madre

Kate Ogg es una australiana que tuvo que presentarse de urgencia en el hospital, porque su embarazo, de tan sólo 27 semanas, iba a llegar a término. En el centro hospitalario, Kate dio a luz a dos bebés: Emil y Jamie. y Los médicos consiguieron estabilizar a la pequeña Emily, pero tras veinte minutos de maniobras no lograron salvar la vida de su pequeño hermano, de menos de un kilo de peso.

Una cosa és no donar falses esperances als familiars dels malalts, hi estic totalment d'acord. Entenc que els metges vulguin tenir l'esquena "coberta". Una altre cosa és "dónar a entendre" que no hi ha res a fer, que el pacient no millorarà, que no es curarà, perquè la medicina (o potser els metges) no hi pot fer res. I és clar, si ells no poden fer-hi res (t'ho diuen mentre et miren per sobre l'espatlla, són éssers superiors) llavors res ni ningú pot. O sigui, millor apaga i desocupa el llit, que hi ha més malalts.
En els últims mesos he mirat als ulls d'alguns metges (no diré doctors perquè vés a saber si han fet el doctorat), aquells que volien el llit desocupat, i la seva cara delatava que no entenien les millores que la seva medicina no explicava.

Un país modern

Penosa i quotidiana situació la descrita en l'article "Impunitat i incivisme"de La Vanguardia. Només una cosa a dir als autors del comentaris dels lectors: vigileu a quin poble emigreu, perquè aquest tipus d'incivisme també el patim en alguns pobles.

"es el peaje a pagar...tenemos un único ingreso relevante, el turismo, y de ello depende todo...de una manera u otra,desde el sueldo de los funcionarios, hasta indirectamente tb el de los demás trabajadores y empresas.Yo vivo en el Born y cada dia tengo q luchar por llegar con la compra a casa,entre turistas,perro flautas,músicos de calle,suciedad,ladrones y manteros.Ya me cansé de esperar nada de nadie,entiendo q esto es irreversible,por lo q solo miro de colocar mi piso y HUIR DE ESTA CIUDAD."

Que torni el fred ja!

Vull que torni el fred. Ja n'hi ha prou de temperatures altes, xafogor i sensació de confort (confort??) de 40 graus. Vull tornar a sentir la fresqueta de la tardor i no les picades del mosquit tigre. Vull tornar a veure les fulles com cauen dels arbres i no la calda que cau a plom. Vull tornar a posar-me jerseis de coll alt i no deixar-me la gola amb els aires condicionats. Vull que la humitat torni a les muntanyes i abandoni les meves samarretes.

I que em toqui la loteria, una porrada de milions i poder-me comprar aquell terreny on tinc projectat construir una casa de veritat - i no aquesta porqueria de construccions hispàniques de maons plens d'aire - perque mentre panchitos, moros tocats del bolet i altre xusma incívica pugnin per ser "l'imbècil de l'any", ni que arribi el fred es podrà viure (i dormir) tranquil.

Martorell poble passota

Si hi hagués un concurs per escollir el pitjor poble de Catalunya, Martorell tindria molt punts. Aquest poble fa pudor, i no només són els pixums dels incívics, la brossa acumulant-se al costat del contenidor, sempre fora i mai dins, o les fàbriques que hi ha a les afores, sino que la ferum també prové dels seus habitants. Avui no deixo de sentir a la ràdio el baix índex de participació dels martorellecs a la consulta per la independència del 25 d'Abril: un miserable 12,3% (sobre 22.000 habs.), dels pitjors...
No és excusa que l'endemà sigui festa al poble i es digui que molts han marxat de cap de setmana llarg, doncs el mateix diumenge hi havia molta gent pel carrer. Fins i tot un trenet els recollia i els portava a "la feria, la de lo' cabayito y lo' auto de xoque " (en castellà i amb cert to quillo, així ho diuen els aborígens d'aquesta vila).
Tinc la impressió que el martorellenc, tant el "criollo" com el nouvingut se l'hauria d'estudiar a les universitats. És una mutació, un ésser que ha donat una passa (enrera evidentment) en l'evolució humana, potenciant el passotisme fins a incorporar-lo com a un sentit propi, convertint-lo gairebé en un superpoder. Donéu-li futbol i ja el tindreu content, la resta tant li fa.

Se'ns pixen a la boca i encara diem gràcies. I no hi ha remei.

Campeones

Hi ha dies que són molt durs, i llavors qualsevol tonteria et fa riure una mica...