Perigord púrpura: Bergerac

En el primer día de la visita al Perigord, sortim per La Junquera i fem uns quants kilòmetres per l'autopista "La Catalane". A l'açada de Narbonne ens desviem en direcció a Toulouse i arribem a Agen. Un cop aquí, abandonem l'autopista i comencem una ruta per les carreteres de la fantàstica campinya francesa. Alts boscos (castanyers a dojo), grans extensions de girasols i flors, moltes flors, fan que els kilòmetres vagin caient sense gairebé adonar-nos-en.

Primera parada important: Bergerac. Aquest encantador poble de la Dordonya francesa és un clar exemple del que el viatger es trobarà si es deixa perdre pels poblets del Perigord púrpura. Bergerac compta amb un bonic i molt ben conservat casc antic format per un conjunt de carrerons que desemboquen directament al riu Dordonya, i que ha sabut integrar els actuals comerços sense trencar amb l'estil de les antigues cases medievals amb entramat de fusta i obertures renaixentistes.

Sorpren la tranquilitat d'aquest poble, no hi ha aglomeracions, hi ha pocs turistes que no siguin francesos, i els del païs sembla que venen a descansar, són respectuosos i educats. La gent de Bergerac, i de la resta del Perigord, són gent molt amable, i tot i que sempre parlen en francès, atenen igual de bé al local com al forani.

Malgrat estem sopant en un dels carrers més amples de la vila, i devem ser prop de 100 persones entre restaurants, gelateria i vianants, ningú crida ni se senten marrecs incordiant. Definitivament, en el tema de l'educació, aquests francesos ens porten força avantatge.

Les amanides que acabem de descobrir fan equilibris per no sortir del plat gegant en que són servides. No podien faltar el paté (deliciós), unes torradetes i uns bons talls de formatge fresc. Ah, i les amanides porten una copa del deliciós vi, que no és el "Chateau Le Clou" que anem buscant sino que, com m'informa una de les cambreres, es tracta del "Moulin de Sanxet", propietat de Marie-Claire Larrue, també de la denominació Monbazillac. M'ha sorprès que "rebaixant-se" de Chateau a Moulin, tingui un gust formidable...ja et buscarem en un altre viatge, Marie-Claire del molí je je je ...

El mercat municipal al centre, la botiga de paté, la de vins i els restaurants són constants en aquests pobles francesos, així com les abundants flors i els impagables productes de la "boulangerie". Les pastetes d'aquests llocs són una perdició encara que es tracti d'un trist croissant... què el vol, de mantega o sense? I el pa.... el que donaria jo per menjar un pa de motlle així de bo cada dia....

No cal dir que Cyrano és el protagonista principal i que es pot trobar en un parell de monuments de la vila, pero sense prendre-li tot el protagonisme sino més aviat integrant-se i formant part d'un bonic i singular poble de l'interior de França.

L'estiu a Martorell o cóm tocar els collons

Mira que n'arriba a fer de calor aquests dies. I no és raó suficient per deixar la neurona quieta i reposada, en algun lloc fresquet? Es veu que no. I és que a Martorell som així, no estem contents si no toquem els collonets ben tocats. Aquests dies l'Ajuntament es dedica a fer obres per tal d'instal·lar uns contenidors de brossa soterrats. No m'agrada la idea però si és pel bé la ciutadania, el progrés i una millor qualitat de vida (jajaja) doncs endavant. I apa, a quarts de nou del matí, comença a taladrar l'asfalt, i excavadores amunt i avall fent forats, i és clar, has de decidir si vols tancar finestres i morir de calor o obrir-les i morir del soroll i la pols.
Doncs avui, després de quatre dies s'anar marejant la perdiu i fer un "boquete" propi d'un aparcament soterrat, l'operari de torn a engegat a prendre pel sac una canonada d'aigua que, causualment, passava per alli.... i tothom sense aigua (de moment ja portem 5 hores així) , ole ole !!!
Jo no hi entenc gaire, però algú del servei d'Aigües no té un mapa amb les canonades del poble? I si enlloc de passar-hi aigua hi passés gas? Tots a prendre pel cul?

És clar que no tot és negatiu, ara tinc una fantàstica piscina d'aigua marronosa davant de casa, potser vagi a fer-hi unes braçades, és que fa una caloooor !!


Impagable el cartell de la peli a la foto, tot i que "Bad summer" hi escauria millor.

A slide about Netherland

Cheat sheets o fulls de trucs

M'encanten les Cheat Sheets. Més d'una vegada m'han sol·lucionat situacions en que no disposava de manuals ni d'accés a Internet per a consultar una guia de referencia. Aquests fulls són una bona recopilació de referencies sobre un llenguatge o tècnica concreta, amb allò que es fa servir de forma més habitual, però que rarament recordem (al menys un servidor).
Aquest enllaç conté un bon recull de diferents cheat sheets, clars i concisos que poden descarregar-se. Ja els porto en el mes llapis usb !!
 

Jugant amb Spotify

Avui comento el meu nou divertimento a Internet: Spotify. Es tracta d'una utilitat que permet accedir i escoltar milers de cançons sense necessitat de descarregar-les al disc dur. Tot i que aquesta virtud pot ésser considerada el més gran defecte, impedint portar la música favorita a altres dispositius (tipus iPod), no ho és per a mi.
Ens permet la creació de llistes de cançons, per exemple segons gènere, llengua, etc... i anar-les engreixant a mida que es van fent troballes.
La modalitat "gratis" inserta alguna falca publicitària cada cert temps, però val a dir que no molesta especialment (això pot evitar-se amb la modalitat de pagament).
Per a que funcioni cal descarrgar la part client i tenir connexió a la xarxa.
Recentment he vist alguns llocs (spotyfilelists) on els usuaris de Spotify publiquen i intercanvien les seves llistes de cançons, molt interessant !!!


Si la cosa no ha canviat, l'accés a l'eina es tramita via invitació. Me'n queden unes quantes, així que si voleu, ja direu !!!

Nit d'Opera Italiana

El passat 25 de Juny vaig tenir el goig d'assistir a la representació de "La Traviata" a càrrec dels solistes de l'orquestra Virtuosi d´Opera di Roma al Palau de la Música Catalana. Solistes, orquestra i cor van oferir un espectacle magnífic, és l'humil opinió d'un neòfit total en el món de l'òpera. Un pot comprovar la sonoritat que ofereixen els materials del Palau, la mínima presencia de teixit a favor de la ceràmica i el vidre permeten que el so reboti constantment arribant a tots els racons del recinte, com explica el personal del recinte durant les visites guiades (molt recomenables).

Fantàstic, repetiré !!

Adeu, vell company de fatigues

Ja està fet. He traicionat un vell amic. El vaig conèixer fa 13 anys, i durant tot aquest temps no em va fallar mai. Sempre era allí quan el necessitava, sempre a punt, mai va una protesta, mai una mala cara, mai un sol retret. Tretze anys i un munt d'aventures, un munt de llocs i experiències que vam compartir plegats. El meu amic no era un "modern" ni anava mai a la última, però sempre em portava on li demanava i mai es queixava, bé, només rondinava quan feia molta calor i la vida ens portava per camins una mica difícils.
Has estat el millor Saxo que s'ha fet mai, tenies sang gallega però els teus 60 cavalls van deixar petjades a terres catalanes i aragoneses. No va haver-hi carretera que el teu cor 1.1i no pogués devorar, tant hi feia la pluja o el gel, que mai em vas fallar. Només els carrers agobiants de la ciutat et feien esbufegar, acostumat com estaves a cavalcar l'autovia Barcelona-Lleida, mostrant el teu geni i aquella mirada felina que em va capturar del del primer dia.
Ara descansa en pau, t'ho has guanyat.