Aquests dies la imatge recupera especial importància en el context d'un projecte que estic desenvolupant. El meu client és un autèntic frontó, no importa el que li plantegis, sempre te la torna, i normalment la resposta no té res a veure amb el que li has preguntat. A més, encarna perfectament el rol de "brown-dispatcher", sempre troba algú a qui encolomar el marronet o una excusa per a justificar la seva inoperancia.
Per acabar-ho d'adobar, no és d'aquells clients que ara volen el cotxe amb dues portes, ara el volen amb quatre, ara de color groc, ara de color "verde bosque", ara esportiu, ara tot-terreny... no no no... el meu client encara no sap si vol una vespino o un fórmula 1, només sap que "ha de córrer".
